L’escultor Josep Ricart i Maimir (Taradell, 6 de juny de 1925) ha mort la matinada d'aquest 29 de març als 94 anys a Barcelona, la seva mort natural es dona en un temps marcat per la crisi sanitària del coronavirus i el seu distanciament social.
Trajectòria de l’escultor
Fent un recorregut per les exposicions individuals de l'escultor,
entre altres, podem seguir el seu treball, amb temàtiques abordades i matèries tractades al llarg de la seva trajectòria artística:
1961, Al Sagrat Cor, Barcelona
1963, Matèria i Sofriment, Poblenou (Barcelona)
1964, Porta de la Consciència, Cercle Artístic de Sant Lluc (Barcelona)
1965, Les Mans, Ateneu Barcelonès (Barcelona)
1965, Pau - Kennedy, Ateneu Barcelonès (Barcelona)
1966, Existència - Pau, Ateneu Barcelonès (Barcelona)
1966, Crucifixos, Barcelona
1968, Via Crucis Social de la Pau, Poblenou (Barcelona)
1968, Pobresa - Dignitat, CIF (Barcelona)
1994, Agrupament de l'obra, a Vilafranca del Penedès
2001, Recull de l'obra, al Poblenou (Barcelona)
2002, Un recorregut per l'obra, a Taradell
2005, Àfrica i Retrospectiva, al Centre Moral i Cultural del Poblenou (Barcelona)
2007, Escultures, a El Masnou
A l’any 1950 li va ser atorgat un accèssit en el Concurs de Sant Jordi a Barcelona, al 1962 va guanyar el primer premi a l'Art Religiós amb la Faç de Crist. 1963, primer premi al Simbolisme, al 1969 premi Josep Llimona d’escultura. Al 1975 primer premi nacional “L'home del Mar” (Torrevieja – Alacant). Al 2001 el premi a la Solidaritat i la Superació i al 2002 va obtenir la medalla del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Entre les obres destacades de Ricart Maimir a Barcelona trobem: El grup d’escultures de la Cooperativa de Vivendes Montseny (1967), en el carrer Pont del Treball, que inclou: Matrimoni, Cooperació i Quatre cunyes, a la Cooperativa de Tramvies (1968), C/ Bermejo amb Rambla Prim, el monument al Doctor Trueta (1978), Rambla del Poblenou. al mossèn Pere Relats (1979), Rambla del Poblenou amb Doctor Trueta, el monument a l’Estatut de Catalunya de 1979, Parlament de Catalunya, així com les plaques a monuments al Doctor Martí i Julià (1978), a la Plaça de la Reina María Cristina i a Josep Maria Folch i Torres (1985), a la plaça homònima, també és de destacar les escultures dels Premis Sant Martí del esmentat Districte de l’Ajuntament de Barcelona, que el 2019 va celebrar la diada se Sant Martí, 11 de novembre, els seus 57ns Premis.
També destaquem les més de 20 obres que hi ha al poble natal de l’escultor, Taradell, on en el gener del 2018 se li va fer un petit homenatge, en el marc de la festa major d'hivern, col·locant una placa a la casa on va néixer, a Can Mirambell, a la plaça de Santa Llúcia. Més informació a www.taradell.com i Ràdio Taradell.
Fora de Taradell són de destacar obres com el grup d'escultures de la Cooperativa Montseny (Barcelona), el monument a l'Home del Mar (Torrevieja), els monuments de la Sardana a Granollers i a Tona, el monument al Doctor Trueta i el dedicat a Pere Relats a la Rambla del Poble Nou de Barcelona, el de l'Estatut de Catalunya ubicat a l'entrada del Parador de Turisme de Les Masies de Roda (1982). També diversos imatges religioses a diferents temples arreu de Catalunya, entre els que hi ha el Sant Crist de la Seu d'Urgell de terra cota (2001/02), passat a bronze entre el 2005 i el 2006, així com el Crist crucificat de la 12a estació del viacrucis de Montserrat (2009).
La seva obra també es troba a Estats Units, Filipines, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Mèxic, Polònia i Veneçuela.
La temàtica més rellevant de l'artista ha estat el tractament de les Mans, per la seva bellesa i simbolisme que transmeten. Les altres temàtiques que l'han acompanyat al llarg de la seva trajectòria són la pau, el diàleg i la justícia.
L’obra de l’escultor Josep Ricart recull la força expressiva de la seva persona. Es definia a sí mateix com “artista social del poble”, no es considera compromès a cap escola o estil determinat i la seva tècnica és figurativa – expressionista, amb simbolisme, adreçat a la gent que viu el nostre temps.
Inquiet per les qüestions ètiques, morals i socials entre d’altres, tracta temes que són fruit dels seus interrogants sobre el comportament humà. Les seves obres són sempre plenes de representació, amb una gran força física de faccions, manifesten la preocupació per comunicar unes idees: la injustícia, la guerra, el dolor, la pobresa, la fam, el fracàs. Fins i tot, l’obra de temàtica religiosa està pensada fora dels cànons litúrgics i esdevé motiu d’interpretació sobre l’aspecte més combatiu i social de la fe.
